Karen Christiana Figueres Olsen, coneguda popularment com a Christiana Figueres, és una diplomàtica costa-riquenya reconeguda mundialment com a líder en canvi climàtic. Nascuda el 1956, Figueres es va exercir com a secretària executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) del 2010 al 2016. Després de la conferència de Copenhaguen el 2009, Figueres va assumir el lideratge de les negociacions climàtiques internacional.
Figueres va presidir les conferències de la CMNUCC a Cancún (2010), Durban (2011), Doha (2012), Varsòvia (2013) i Lima (2014), culminant en l'històric Acord de París que es va signar el 22 d'abril de 2016. països a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a París. Estats Units es va retirar de l'acord el 2020, es va reincorporar el 2021 i va anunciar la seva retirada novament aquest any.
Figueres és celebrada com una de les arquitectes de l'Acord de París i des de llavors s'ha convertit en una figura prominent en l'acció climàtica i la comunicació fora de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, representant el popular pòdcast Outrage + Optimism i parlant globalment sobre els desafiaments i oportunitats d'abordar.
Transformant circumstàncies tràgiques en esperança i optimisme a través d'una trobada amb el Buda
Just quan entrava en un dels períodes més importants de la seva carrera diplomàtica, una gran commoció en el seu antic matrimoni va provocar un canvi significatiu en la vida de Figueres. revelació inesperada del seu exmarit va destrossar la seva relació, deixant la seva vida trastornada ia la deriva. El trauma emocional va ser profund, particularment perquè simultàniament estava liderant les negociacions per a l'Acord de París.
Aquest període caòtic va resultar excepcionalment desafiant. Figueres va optar per ocultar el seu patiment als seus col·legues, decidida a protegir-los del dolor. Tot i l'estrès, mai no es va prendre un dia lliure de la feina. Cada nit plorava fins a quedar-se adormida, però tot i així es despertava cada matí, es dutxava i somreia abans de dirigir-se a l'oficina. Va inspirar el seu equip a col·laborar amb dedicació i entusiasme per assolir els seus objectius pel bé públic global. Figueres portava una doble vida: una realitat nocturna impregnada de tristesa i una realitat diària definida pel professionalisme i els alts interessos internacionals.
Amb el temps, aquest conflicte intern es va tornar insuportable. A mesura que sorgien pensaments suïcides, es feia cada cop més difícil reconciliar la seva identitat professional amb el seu autèntic jo personal. La càrrega emocional se sentia cada cop més insuperable.
Durant aquesta conjuntura crítica, Figueres va ser guiada cap als ensenyaments del mestre zen Thích Nhất Hạnh (1926-2022), el venerat mestre zen vietnamita i pioner del budisme compromès. Des de la seva residència a Alemanya, Figueres va emprendre un viatge inesperat, ingressant a un monestir a Waldbröl sense nocions preconcebudes o idees sobre el budisme. Aquest monestir va ser una vegada una institució mental amb 700 pacients, i en un moment havia estat ocupat per les Joventuts Hitlerianes. Ara, però, lenergia havia canviat completament, amb ments redirigides cap al cultiu de bodhicitta i el benefici de tots els éssers. Figueres es va involucrar profundament amb la tradició de Plum Village, que se centra en l'aplicació de l'atenció plena a les activitats quotidianes. Va obtenir importants coneixements sobre el seu patiment i, en lloc d'evitar o suprimir el dolor, va aprendre a enfrontar-lo i comprendre'l, recuperant finalment el control sobre les seves circumstàncies.
Aplicant els ensenyaments budistes en entorns personals i professionals
Els ensenyaments budistes apresos de la tradició de Plum Village no només van transformar la vida personal de Figueres, sinó que també van millorar els esforços professionals. Reflexionant sobre les seves experiències, ara creu que assolir l'Acord de París hauria estat considerablement més difícil sense la guia i les percepcions obtingudes dels ensenyaments budistes. En una entrevista amb el podcast On Being, Figueres va discutir l'impacte d'aquests ensenyaments a la seva feina:
¡¡ Déu meu, és tan útil per a la meva vida professional, perquè les veritats que estava aprenent s'apliquen a mi com a individu, però també s'apliquen a tots els altres col·lectivament, i sobretot, s'apliquen a tots els nivells del sistema.
Figueres atribueix a la saviesa de Thích Nhất Hạnh un paper fonamental per ajudar-la a desenvolupar la força, la saviesa i la compassió que van ser crítiques per seguir endavant amb l'acord sense precedents a l'Acord de París. Ha assenyalat: "No crec que hagués tingut la resistència interior, la profunditat de l'optimisme, la profunditat del compromís, la profunditat de la inspiració si no hagués estat acompanyada pels ensenyaments de Thich Nhất Hạnh" (Huffpost).
En descobrir els ensenyaments de Thích Nhất Hạnh, Figueres les va trobar fonamentals per mantenir la seva agència i esperit, especialment durant els moments baixos. Va assenyalar que li van proporcionar la resistència interior, la profunditat de l'optimisme i el compromís necessaris per veure a través d'aquesta fita un fòrum multilateral i global. També va expressar la convicció que aquests ensenyaments podrien beneficiar-ne d'altres, cosa que la va portar a oferir retirs que proporcionen un entorn de suport per a col·legues. Abans de l'Acord de París, Figueres va percebre un sentit profund del deure entre el personal: que estaven cridats a alterar el curs de la crisi climàtica i les crisis de biodiversitat per a les generacions futures. Aquesta obligació autoimposada va fer que la tasca fos extremadament desafiadora, ja que moltes variables romanien fora del seu control.
Tot i això, el poder dels ensenyaments budistes va revelar que els humans representen un petit aspecte d'una existència vasta i en constant evolució. Comprendre la distinció entre les petites diferències que es pot fer a través del treball diari i la realitat última influenciada per altres forces li va proporcionar una claredat significativa i fins i tot consol.
En diverses conferències i entrevistes, Figueres emfatitza que transformar sistemes ha de començar internament, ja que els individus encarnen aquests sistemes. Reconeixent que el canvi climàtic és antropogènic, destaca que fenòmens com el capitalisme no regulat, la supremacia blanca i el consum excessiu són únics de la humanitat. Aquesta perspectiva fomenta la reflexió sobre la importància de reconèixer les contribucions personals al canvi climàtic.
Figueres ha reflexionat sovint sobre les emocions intenses generades per la crisi climàtica. També ha compartit pensaments sobre com podem transformar el dolor experimentat universalment. La transformació no implica ignorar o suprimir emocions. Més aviat, el desafiament rau a aprofitar deliberadament aquests sentiments i canalitzar-los en una acció constructiva al món. Les seves idees ressonen profundament, ja que articula que la seva pràctica espiritual no està separada de la feina: «Per mi, la meva pràctica espiritual no està separada de la meva feina. No és paral·lelament: és el fonament. Em permet estar alineada, presentar-me amb claredat, compassió i convicció» (Fair Planet)
Figueres també assenyala que molts líders, especialment aquells que advoquen per la justícia climàtica, porten ferides profundes a dins. Sense involucrar-se a l'autoreflexió, l'esgotament i la desesperació són inevitables. Adoptar una pràctica espiritual o meditativa és crucial per a un lideratge sostenible. Aquest èmfasi en el benestar personal permet als líders enfrontar desafiaments amb resiliència i claredat, desenvolupant un enfocament més efectiu i compassiu per a la seva feina.
Dipen Barua
El Dr. Dipen Barua és membre docent del Centre d'Estudis Budistes de la Universitat de Hong Kong. Ha escrit un llibre i publicat diversos articles en bengalí i anglès sobre estudis budistes, qüestions de la dona, budisme al sud i sud-est d'Àsia, i patrimoni cultural.
