Khyentse Rinpoche és un mestre anomenat en el budisme tibetà i és famós també per ser cineasta, un rol poc convencional per a un lama. Va començar la seva carrera cinematogràfica treballant amb Bernardo Bertolucci a 'Little Buddha', abans de produir 'The Cup' (2000) i 'Travellers & Magicians' (2003). Va afirmar a la pel·lícula que Rinpoches com ell van pintar Tangkas fa mil anys per expressar la saviesa i compassió del Buda, i aquí estava ell fent el mateix amb la tecnologia moderna actualitzada de la cinematografia.
Lesley Ann Patten ens presenta Khyentse Rinpoche mentre resideix a Londres, seguint-lo a la Copa del Món a Alemanya, als Estats Units immediatament després de l'atac de l'11 de setembre, i finalment a Bhutan on presenciem Khyentse Rinpoche assumint el seu rol tradicional. Pel camí, Patten es va desviar cap a Los Angeles per trobar-se amb Gesar Mukpo, fill de Trungpa Rinpoche i l'estrella de pel·lícules d'acció de Steven Segal, que són dos tulkus reconeguts reencarnats al món occidental.
Què és un mestre perfecte? I com és un mestre perfecte? Creixent en el context de la formació monàstica tradicional, Khyentse Rinpoche aconsegueix aplicar una forma completament moderna d'ajudar els seus estudiants occidentals, però no es desvia dels profunds ensenyaments del budisme. Alhora, el Rinpoche va demostrar el seu solemne respecte pel seu guru de llinatge i els mestres tradicionals que són tan altament valorats.
Els ensenyaments del budisme que s'ensenyen a la pel·lícula es van introduir com a parts de la vida quotidiana. La pel·lícula també va explorar el paper, el comportament i la importància d'un mestre en el budisme vajrayana. La importància de la devoció i la relació mestre-estudiant es van revelar a les seves converses:
“Ell ha de ser un mirall per veure't a tu mateix, però també un assassí, l'home o la dona que has contractat per desmantellar completament 'tu'… i un estudiant ha de ser com un pacient, un mestre com un metge…”, va explicar el Rinpoche.
No em sorprendria si un se sent abocat per la quantitat de paraules il·luminadores a la pel·lícula pronunciades amb una cara somrient i divertida. No obstant això, aquest lama és tan 'ordinari' per a la consternació dels seus estudiants. Cuinava, bevia, veia partits de futbol i arribava tard. Com va comentar l'enginyer informàtic a la pel·lícula, "Si ell està il·luminat, ¿per què no actua com un ésser il·luminat?"
"Quan no tens obsessió, quan no tens complexos, quan no tens inhibicions... ¿quina més il·luminació vols?"
En veure la pel·lícula, la interacció entre el mestre i l'estudiant, el conflicte dels aficionats al partit de la Copa del Món, l'episodi de l'atac terrorista a Nova York, i com a resultat, la ment com a mestra de la felicitat i el patiment va ser representada clarament. La pel·lícula també ofereix una ullada a la tradició tibetana del vajrayana i al país budista de Bhutan, on les tradicions i el paisatge panoràmic contrasten enormement amb la resta dels països del món.
La pel·lícula acaba quan el Rinpoche entra en un retir de meditació i els estudiants tornen a casa. I va concloure alabant el Buda:
"Finalment, quin marrec és, fins i tot ell no es va quedar com un ésser immortal"
Una mostra definitiva d'impermanència.
*Aquesta és la traducció d'un article de DR. WS CHAN titulat "Words of My Perfect Teacher" i publicat a Buddhistdoor Global l'1 de març de 2012.
Enllaç:
