Casa Virupa, ubicada a Tavertet, Barcelona, és un destacat centre de meditació i recessos que es caracteritza pel seu enfocament inclusiu i no sectari. Creat amb la benedicció de Sa Santedat el 41 Sakya Trichen, està profundament arrelat al llinatge Sakya del budisme tibetà, però adopta una orientació Rimé, la qual cosa implica que integra diverses tradicions budistes. El seu objectiu és proporcionar un espai que promogui la introspecció i el benestar, fonamentat en valors com ara la compassió i l'atenció plena.
Des del 2020, Lama Norbu lidera les activitats educatives, enriquint l'experiència d'aprenentatge amb el suport de mestres nacionals i internacionals. La comunitat, composta principalment per persones joves de diversos orígens, troba a Casa Virupa un espai per explorar i desenvolupar la seva consciència personal i col·lectiva.
Casa Virupa es consolida com un espai inclusiu on persones en diferents etapes del seu desenvolupament espiritual poden treballar cap al propi benestar i el dels altres, destacant-se pel seu enfocament integrador i la seva obertura a diverses tradicions.
Tot seguit, presentem una entrevista amb Gloria Cagigal, cofundadora de la comunitat budista Casa Virupa. La Glòria forma part de l'equip pedagògic, és instructora de meditació i responsable de l'àrea de comunicació del centre. Amb una formació en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha dedicat la seva carrera principalment a la docència i la comunicació. A més, al centre de residències per a artistes i pensadors LAC (Laboratori d'Arts Contemplatives), exerceix el paper de comissària de pensament i literatura. Actualment, Gloria està cursant un doctorat, cosa que reflecteix el seu compromís continu amb l'aprenentatge i la reflexió crítica.
BUDDHISTDOOR A ESPANYOL: Podries explicar-me una mica sobre la història de Casa Virupa i la seva missió?
CASA VIRUPA: Casa Virupa va néixer de l'amistat d'uns adolescents que, de ben petit, descobrim el Dharma. Amb 16 anys, que ara és Lama Norbu va començar a indagar al budisme i el va compartir amb els seus amics de l'institut. Ell va agafar més impuls i es va enfocar al Dharma des d'aleshores, tant en estudis com en vocació, però d'aquell grup del col·legi, alguns l'acompanyem de prop perquè, finalment, juntament amb dues bones amigues de l'institut i la universitat, acabéssim fundant Casa Virupa a finals del 2015.
Tot això és important per raons diferents: en primer lloc, perquè l'ambient que es respira —i que volem— a Casa Virupa és de molta fraternitat i companyonia. Aquí el paper de Lama Norbu és clau. A més de vetllar perquè apliquem els valors budistes a la nostra quotidianitat, per a ell és prioritari que cultivem un clima respectuós i gentil, en què les cures siguin centrals. En un projecte eminentment vertebrat pel voluntariat, això és imprescindible. Així que una de les missions de Casa Virupa és dur a terme una vida de servei travessada pel Dharma des de l'amabilitat, cap a tots els éssers, és clar, però també entre nosaltres.
I, en segon lloc, una de les nostres motivacions era crear un centre de Dharma que pogués interpel·lar la gent jove, perquè era difícil trobar practicants joves als centres de dharma. Evidentment, la joventut no és un factor determinant per practicar a Casa Virupa –bàsicament perquè és impermanent–, però és veritat que alguns temes, angles, inquietuds… ressonen més o menys en funció del moment vital. Així que quan vam fundar Casa Virupa volíem que les joves trobessin el centre que nosaltres imaginàvem o que trobàvem a faltar: un budisme més analític, lluny del folklòric i el new-age, i més compromès amb els problemes socials, polítics i ecològics del món contemporani. És a dir, un budisme transfeminista, ecologista, antiespecista i antifeixista. I sí, som conscients de com resulta de xocant al món espiritual tots aquests «anti» associats a un centre budista, però una de les missions de Casa Virupa té a veure amb expressar-nos de forma desacomplexada en l'àmbit polític. Perquè estem d'acord amb Audre Lorde que allò personal —i per tant també allò espiritual— és polític.
En aquesta línia, una altra de les missions de Casa Virupa és la de difondre el Dharma amb un llenguatge i formes contemporànies, actuals i fresques. No creiem que el que és nou sigui necessàriament millor, però pensem que el Dharma és un bé preciós i que ha d'arribar a tots els racons del món. Tal com funcionen les coses a la nostra societat, seria ingenu pensar que el Dharma pot viure al marge de les xarxes socials, de l'estètica, dels codis dels nostres temps. Coincidim amb Dzongsar Khyentse Rinpoche que el budisme no és gaire bo en màrqueting i publicitat així que, si volem que moltes persones connectin amb el Dharma, hem de transmetre'l de forma hàbil, atractiva i arrelada, sempre des del sentit comú.
Finalment, una altra de les missions és transmetre el Dharma de manera rigorosa. Si bé som joves i entenem que cal utilitzar codis nous, tenim un respecte profundíssim pel Dharma del Buda així com pel budisme tibetà, per la qual cosa intentem tenir molt clara la línia entre allò que es pot adaptar del budisme a un context històric i cultural determinat i allò que no. Per això no evitem parlar de la reencarnació i fer rituals segons la tradició Sakya, per exemple. Creiem que és perillós endolcir o adaptar el Dharma a la mentalitat occidental perquè sigui còmode i digerible. El propòsit del Dharma té poc a veure amb la comoditat: desfer-nos de les nostres neurosis, prejudicis i vels no és mai un exercici còmode.
BDE: Podries explicar als nostres lectors les característiques principals del llinatge Sakya i què el diferencia d'altres escoles del budisme tibetà?
CV: El nostre cor és sakyapa però tenim una orientació Rimé, «no sectària». Amb això volem dir que alguns dels principals mestres de Lama Norbu són sakya: qui va donar la seva benedicció a Casa Virupa i posteriorment va nomenar lama a Lama Norbu és SS Gongma Trichen Rinpoche i alguns dels mestres que aconsellen i visiten Casa Virupa més freqüentment són SS Sakya Trizin Rinpoche 43 i SE Asanga Vajra Rinpoche. Així mateix, la gran majoria de pràctiques habituals al centre i textos amb què treballem són sakyapa.
Ara bé, hem convidat mestres de moltes tradicions (Jigme Khyentse Rinpoche, Chagdud Khadro, Ven. Dhammadipa, Ven. Robina Courtin, Lama Sherab…) i tenim una claríssima inclinació pel llinatge Khyentse, amb qui ens sentim molt connectats, des de Kyabje Dilgo Khyentse Rinpoche fins a Dzongsar Khyentse Rinpoche i Jigme Khyentse Rinpoche —d'ells dos hem rebut ensenyaments en múltiples ocasions— i que són mestres principals de Lama Norbu.
Però si el nostre cor és sakyapa, és perquè ens inspira el llinatge de mestres i mestres que el conformen, erudits i erudites amb realitzacions espirituals reconegudes per mestres d'altres escoles. És increïble que un mestre com SS Gongma Trichen Rinpoche estigui avui mateix trepitjant la terra i exercint. També ens meravella el corpus teòric i pràctic dels sakyas. Una de les joies més grans de l'escola Sakya és el Lamdré , un sistema d'ensenyaments completíssim que integra pràctiques de sutra i tantra i que prové del mahasiddha Virupa. El tantra de Hevajra també és de referència en la tradició i molt valorat per altres escoles, així com les pràctiques i rituals de Vajrakilaya, únics en la seva profunditat i complexitat.
BDE: Quin tipus d'ensenyaments i pràctiques s'ofereixen a Casa Virupa (meditació, recessos, cursos, etc.)? Disposeu d'un programa d'estudis i pràctica estructurat?
CV: A Casa Virupa oferim propostes per a principiants i per a persones més avançades. Per començar, es pot fer un recés de cap de setmana d'introducció a la meditació budista, que proporciona eines bàsiques per practicar el dia a dia, però sempre aconsellem que, per a qui vulgui de veritat arrelar l'hàbit de la meditació i mantenir-ne certa adherència, és millor fer el curs de meditació.
El nostre curs de meditació consta de trobades setmanals durant el curs escolar i dura aproximadament tres anys. Donem contingut teòric i pràctic sobre la meditació des de la perspectiva budista, des de la utilitat de la respiració com a eina de regulació emocional, als quatre fonaments de l'atenció plena, els quatre pensaments incommensurables, les quatre marques de l'existència…
Lama Norbu també porta un curs de filosofia budista bisetmanal, orientat a persones que ja tinguin una base de filosofia budista i que s'articula a partir de l'estudi i el comentari de textos. Hem treballat textos com Separar-se dels quatre aferraments, La Triple Visió , Bodhisattvacharyavatara o El mite de la llibertat .
També anem organitzant cicles d'ensenyaments d'un cap de setmana, cinc dies o fins a dues setmanes, amb Lama Norbu o altres mestres a qui convidem. Poden ser sobre algun tema en concret “la impermanència” o “la paciència”, però també sobre textos, especialment aquells que formen part del corpus de lojong .
BDE: Quines són les aspiracions i projectes futurs de Casa Virupa?
CV: Tenim moltes coses al cap. Una de les principals motivacions de Lama Norbu és fer de pont entre mestres i mestres qualificats i un públic ampli i jove, així que seguirem propiciant aquest tipus de trobades. En concret, ens agradaria moltíssim organitzar algun esdeveniment amb Dzongsar Khyentse Rinpoche en un futur proper. Sabem que la gent jove connecta moltíssim amb ell i nosaltres tenim la manera de fer d'enfilament.
Una altra de les aspiracions és ampliar i donar a conèixer un grup de treball mensual que té Lama Norbu amb professionals del sector sanitari: psiquiatres, psicòlogues, infermeres… La veritat és que a la nostra sangha hi ha molta gent d'aquest àmbit professional i ens sembla imprescindible que tinguin eines dhàrmiques per encarar els reptes de la seva feina, tan necessària. Lama Norbu els acompanya en aquest procés de revisió i aplicació del Dharma als seus treballs i és molt bonic.
També ens agradaria seguir arribant a un públic no budista per acostar el Dharma a la vida. Un dels mètodes hàbils que han fet això possible, i que va idear Lama Norbu el 2022, és la creació del Laboratori d'Arts Contemplatives, un projecte de residències per a artistes, pensadores i creatives —no necessàriament budistes, més aviat la immensa majoria no ho són— i una llançadora d'esdeveniments culturals que, per forma o fons, tenen valors contemplatius . Està sent una experiència molt enriquidora, en què hem entrat en un diàleg molt fèrtil amb artistes i pensadores i, alhora, permet que moltes persones coneguin Casa Virupa a partir d'aquest projecte.
A mig i llarg terme ens agradaria fer un projecte de divulgació i acompanyament sobre el final de vida que, a la llarga, esdevingués un hospici.
Hi ha més coses en què anem pensant, però ens excediríem si haguéssim de parlar de totes. Estem molt agraïdes per aquest altaveu, perquè és la primera vegada que un mitjà budista s'interessa per nosaltres des que vam fundar Casa Virupa el 2015. Així que mil gràcies per donar-nos l'oportunitat!
Enllaços rellevants:
Podcast: GAME-BOYS amb els budistes de Casa Virupa
Article (en català): Budisme, la filosofia mil·lenària que també és practica a Catalunya
